Quadern de vitàcora

CONTACTE DE LLENGÜES

Al principi de començar les classes vam vore distints conceptes que tenen que vore en la llengua, son els següents:

La sociolingüística: és una disciplina que s’encarrega d’estudiar les condicions d’existència d’una llengua, a més analitza l’ús lingüístic tot relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza, en el seu context social. Per altra banda investiga les relacions entre l’estructura d’una llengua i el medi medi sociocultural on es practica i existeix. Aquesta disciplina també té en compte totes les variables que intervenen en el procés de comunicació com: els àmbits d’ús d’una llengua, el territori on es practica, les varietats lingüístiques més usades, la categoria dels seus parlants, els temes que es tracten, el context, etc…

El monolingüisme: aquest concepte fa referència a l’existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat. Aquesta siuació es clarament excepcional, si tenim en compte que les 6000 llengües que es parlen al món estan repartides en uns dos-cents estats. Es pot confundir el monolungüisme estatal amb l’acceptació d’una sola llengua oficial, no hem de confondre-los, son diferents. Com el monolungüisme es una situació extranya, la forma general es el prurilingüisme.

Per altra banda hi ha dos tipus de monolingüisme: 

• Monolingüisme individual: té lloc quan una persona usa una sola lengua de manera habitual.   

• Monolingüisme social: es produeix quan en el context d’una determinada societat s’usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.

Llengua minoritaria: les llengües minoritàries con aquelles que tenen un nombre reduït de parlants. Per exemple en el context europeu es consideren minoritàries les següents llengües: el català, el suec, el danés, el noruec, el finlandés, l’albanés, l’eslovac, el lituà, el letò, el macedoni, el tàrtar, l’occità, el bretò, el sard, el gaèlic, etc…

Llengua minoritzada: els conceptes de llengüa minoritzada y llengua minotitària poden confundir-se, ja que son conceptes diferents. Quan parlem duna llengua minoritzada, parlem d’aquella llengua que pateix un retrocés en els seus usos per la interpocició d’una altra llengua. Les conseqüències son que els seus parlants es veuen pbligats a excercir un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per a viure-hi.

El bilingüisme: és el cas més simple de plurilingüisme, és produeix n situacions en que les llengües en contacte en són només dues. Per altra banda bilingüisme és un concepte polisèmic, ja que s’ha entés per bilingüisme la possibilitat d’un individu d’utilitzar dues llengües a un mateix nivel. Però aquesta és una situació utòpica que no existeix en la realitat. Hi ha tres tipus de bilingüisme:

-Bilingüisme individual: capacitat d’una persona d’emprar dues llengües. Ens referim, per tant, a la menor expressió de poliglotisme.

-Bilingüisme territorial: és aquell que trobem en un espai determinat dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una llengua pròpia.

-Bilingüisme social: es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta a col·lectius sencers que fomen grups socials.

Diglòssia: el concepte de diglòssia de Ferguson (1959), parteix de l’estudi d’una situació en que coexisteixen dues varietats d’una mateixa llengua. Per altra banda segons Fishman és aquella situació en què una llengua ocupa els àmbits formals i l’altra els àmbits informals

Substitució lingüística: apuesta situación sorgeix cuan una llengua forastera, dominant o expansiva comença a ocupar les àmbits d’ús d’una alta, propia d’un territori.

Normalització lingüística: és un procés de respota al conflicte lingüístic. És un procés de cohesió de la comunitat lingüística. Pretén recuperar les àmbits d’as i el nombre de parlantes de la llengua propia per lluitar contra la seua desaparició. També implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una situació anormal que cal superar canviant les normes d’ís de la comunitat lingüística.

Normativització: és sempre una decisió històrica conscient, implica canvis culturals, socials, polítics, i sobretot una actitud favorable cap a l’idioma.

L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE

Avans de poder parlar sobre l’educació plurilingüe, vam tractar una sèrie de conceptes a classe:

Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.  

Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.

Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.

Llengua pròpia: terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o 

tradicional d'un territori. 

Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare.

Què entenem per educació plurilingüe i intercultural en el nostre context?

És cert que no tothom té el mateix concepte sobre què és l’educació plurilingüe. Per a molts professionals que treballen en l’ensenyament de llengües estrangeres aquest tipus d’educació consisteix simplement a resoldre els problemes derivats de la incorporació d’una o dues llengües estrangeres al currículum lingüístic convencional. Per a altres, que treballen amb l’alumnat procedent de la immigració, l’educació plurilingüe fa referència als problemes que comporta la integració social i acadèmica en els centres d’aquesta població escolar.

Aquestes són les interpretacions més aviat restrictives i unilaterals d’un fenomen que exigeix plantejaments més globals i complexos. Des de la nostra perspectiva, l’educació plurilingüe i intercultural és un model educatiu que es proposa:

-L’ adquisició per part de tots els alumnes i les alumnes d’una competència pluri- lingüe en les llengües d’escolarització —valencià, castellà i una o dues llengües estrangeres—, una competència acadèmica elevada en les diferents àrees del currículum adquirida mitjançant l’ús vehicular de tres o més llengües, i la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural.

-La potenciació de la nostra llengua i cultura tot convertintla en el nucli organitzador del currículum, i la normalització de l’ús social, administratiu i acadèmic del valencià en els centres i el sistema educatiu.

Tipus de models:

Programes d’educació bilingüe al territori valencià:

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES

La traducció i l’adaptació al català del document Common European Framework for Languages: Learning, Teaching, Assessment elaborat pel Consell d’Europa va ser impulsada pels governs d'Andorra, Catalunya i les Illes Balears com un dels objectius de l’any 2001, Any Europeu de les Llengües, seguint la recomanació del mateix Consell d’Europa de fer-ne traduccions a tantes llengües com fos possible per contribuir de manera més eficaç a la difusió dels continguts i a promoure’n l’ús.

L’objectiu d’aquest document és proporcionar unes bases comunes per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües de manera que els cursos, els programes i les qualificacions descriguin d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva.

En aquest document no hi trobareu ni respostes ni solucions concretes a qüestions o problemàtiques concretes. Hi trobareu plantejaments i anàlisis però no respostes. La finalitat del marc no és prescriure ni tan sols recomanar un mètode de treball concret, sinó presentar diferents opcions i convidar l’usuari a reflexionar sobre la seva pràctica habitual i ajudar-lo a prendre les seves pròpies decisions.

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i de lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.

• Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l’ajuda.

• Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.

• Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.

• Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textosi mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l’interlocutor.

• Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera.

• Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ENSENYAMENT

De la mateixa manera que no es pot aplicar l’educació plurilingüe en una classe desconnectada de la resta del centre, no arribaríem molt lluny amb experiències en centres aïllats sense un projecte global per a tot el país promogut i liderat per l’administració. 

Són moltes les coses que l’administració educativa ha de fer durant la planificació i aplicació dels programes d’edu-cació plurilingüe en els centres (dotació de professorat i recursos, assessorament i formació, avaluació, etc.), però el més important és que assumisca de manera clara el model d’educació plurilingüe, i que tinga voluntat política per a prendre i aplicar les decisions educatives, administratives i econòmiques necessàries per a dur-lo avant.

Sense ser exhaustius, l’administració hauria de:

-Pel que fa als objectius de competència plurilingüe:

Especificar els nivells mínims del Marc Europeu comú de Referència per a les Llengües per a cada una de les llengües del currículum i al final dels trams més significatius dels ensenyaments no universitaris (6é d’educació primària, 4t d’educació secundària obliga- tòria, etc.).

-Pel que fa a l’alumnat:

Garantir els nivells de coneixement especificats de totes les llengües, però especialment els del valencià, en igualtat amb el castellà, en acabar cada tram educatiu no universitari.

Posar els mitjans per a la integració lingüística, social i acadèmica en valencià de l’alumnat procedent de la immigració.

I també facilitar la incorporació a l’educació plurilin- güe, d’acord amb les famílies, dels alumnes amb NEE.

-Pel que fa als territoris:

Promoure l’educació plurilingüe en els territoris castellanoparlants mitjançant l’aplicació en els centres dels programes d’educació plurilingüe, començant pel PPIL (Programa plurilingüe d’incorporació progressiva). Altrament aquests alumnes s’educaran amb dues mancances greus: l’una la falta de coneixement profund de la nostra llengua i cultura; l’altra, no haver pogut rebre una educació plurilingüe sinó simplement una educació bilingüe en el millor dels casos o una educació monolingüe amb l’afegit d’una llengua estrangera.

-Pel que fa al professorat: 

Catalogar les places dels centres en valencià i castellà i exigir la doble titulació en valencià i castellà a tot el professorat, qualsevol que fóra la modalitat d’incorporació a la docència directa o a altres responsabilitats dins l’administració.

Concretar el nivell d’exigència pel que fa a la competència en les diferents llengües —valencià, castellà i llengües estrangeres— d’acord amb el lloc de treball, i en termes del Marc Europeu Comú de Referència.

-Pel que fa a la xarxa de centres: 

Fer complir la llei pel que fa a l’ensenyament del va- lencià i en valencià a totes les escoles —públiques, concertades i privades— i molt especialment a les sufragades amb fons públics.

-Pel que fa a la normalització del valencià: 

Normalitzar l’ús acadèmic, social, administratiu i tècnic del valencià dins el sistema educatiu, i en les relacions amb la societat en general, amb la comunitat educativa i amb altres òrgans de l’administració.

Exigir competència bilingüe (en valencià i castellà) també als cossos sense docència directa: direcció de centres, assessories, inspecció, etc.

-Pel que fa a l’aplicació dels programes d’educació plurilingüe:

Elaborar el currículum oficial des de la perspectiva dels enfocaments plurilingües.

Elaborar i experimentar propostes que permeteren avaluar i difondre les innovacions necessàries per a la 27 incorporació plena de l’educació plurilingüe.

Proveir d’assessorament i formació necessària als centres per a l’aplicació del programa d’educació plurilingüe que ha adoptat.

Dotar de professorat bilingüe (i progressivament plurilingüe) tots els centres del sistema educatiu mitjançant la formació del professorat en actiu, i l’establiment del requisit en els concursos de trasllats i contractacions, etc.

Preveure la disponibilitat de materials curriculars ela- borats des de la perspectiva d’una didàctica plurilingüe.

Dotar els centres de recursos humans i materials su- plementaris, d’acord amb les necessitats de l’alumnat del centre (immigrants, alumnat amb NEE...) o del programa que aplica (immersió…).

Garantir la continuïtat dels programes d’educació plurilingüe entre els diferents cicles i etapes dels ensenyaments no universitaris.

ATENCIÓ EDUCATIVA A L’ALUMNAT IMMIGRANT

El Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE) és una mesura de suport temporal, destinada a l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu en la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.

És una mesura específica de suport educatiu que desenrotlla el centre per a l’acollida i integració de l’alumnat estranger i, com a tal, s’incorporarà als documents de planificació del centre, junt amb les altres mesures de compensació educativa i d’atenció a la diversitat.

El programa PASE s’aplicarà quan este alumnat no trobe resposta en les altres mesures d’atenció a la diversitat o de compensació educativa que desenrotlla el centre.

Aquest programa, en una primera fase, oferix un suport dirigit a compensar les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe a què quede adscrit.

En una segona fase, oferix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.

El programa PASE implica, en les seues dos fases, una metodologia que integra els aprenentatges lingüístics amb els continguts de les àrees i matèries del currículum, com a mitjà eficaç d’aprendre llengua, desenrotllar el pensament i adquirir coneixements.