El govern valencià ordena la consulta sobre la llengua de l’ensenyament
El sindicat de treballadors de l'ensenyament (STEPV) alerta que obrirà un conflicte lingüístic inexistent entre les famílies.
El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) ha publicat l'ordre de la conselleria d'Educació que regula el plurilingüisme en l'ensenyament no universitari. L'ordre, que entra en vigor a partir d'avui, és molt qüestionada pels sindicats i per entitats per la llengua perquè inclou, entre més, una consulta als pares sobre la llengua base que prefereixen per als programes d'ensenyament dels centres públics de Primària i Infantil, optant entre català i castellà.
Aquesta consulta es podrà fer de manera telemàtica i no serà vinculant, l'administració la inclourà com un paràmetre més de decisió. Es preveu que la consulta se celebri a principis del 2015. Les avaluacions diagnòstiques, les unitats creades, els llocs escolars vacants en cada programa i la continuïtat dels programes conformen la resta de paràmetres de decisió. L'administració escollirà així el programa lingüístic del centre, tenint l'última paraula.
El sindicat alerta que la consulta 'pot reobrir un conflicte lingüístic on no n'hi ha entre les famílies i també entre les famílies i el centre educatiu del tot innecessari'. Recorden que ja es realitza una consulta en el període d'admissió.
En opinió del STEPV, aquesta nova normativa 'suposa un pas més en l'arquitectura legal (LOMQE, Decret de plurilingüisme, arranjament escolar) per a marginar el valencià a l'ensenyament'.
STEPV afegeix a través d'un comunicat que la consulta no compta, de moment, amb un suport legal. Segons Educació s'havia de publicar una resolució en la qual es regulava el procediment de la consulta, que serà telemàtica, i no s'ha publicat encara. Els centres, tanmateix, estan rebent materials de propaganda en què s'assenyala que la consulta serà el 19 de desembre.
A més assenyalen que 'una consulta per internet no té cap garantia de transparència, ni és gens fiable perquè només la conselleria controlarà els resultats.'
La ILP per a un nou sistema educatiu a Catalunya recull més de 60.000 firmes
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a un nou sistema educatiu a Catalunya ja ha recollit més de 60.000 firmes quan queden dues setmanes per lliurar les signatures, segons han informat els impulsors de la campanya. Així, ha superat les 50.000 necessàries perquè la iniciativa es debati al Parlament.
La ILP reivindica una educació pública gratuïta i en català des de la guarderia a la universitat, reduir progressivament el sistema de concerts, recuperar la "gestió democràtica" dels centres per part dels claustres i la comunitat educativa i destinar un mínim del 6% del PIB a l'educació pública.
Entre les entitats adherides hi ha més de 90 associacions de mares i pares, sindicats i associacions d'estudiants de les universitats i instituts catalans (SEPC, Sindicat d'Estudiants, AEP), organitzacions de treballadors (USTEC, COS, IAC, Assemblea de Docents), moviments socials i veïnals (PAH, FAVB), i candidatures com la CUP, EUiA, Procés Constituent, Barcelona En Comú, Podem Catalunya, SI, i algunes seccions d'ERC i ICV, segons han indicat els impulsors de la ILP.
08/05/2015
Nou cop del PP al català, ara a les Illes
Bauzá segueix les passes de l'Aragó i el País Valencià i amaga el nom de la llengua als documents oficials
Després de la persecució sistemàtica del terme "català" al País Valencià i que el govern Aragonés s'inventés una nova manera d'anomenar la llengua, ara és el torn de les Illes Balears. El govern de José Ramón Bauzá ha començat a utilitzar l'estratègia d'amagar el nom de la llengua catalana i l'ha substituit per "llengua cooficial distinta del castellà".
En la resolució de la convocatòria de subvencions a la indústria cinematogràfica feta en català, que apareix en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) que es va publicar ahir, es fa refèrencia al català com a "llengua cooficial distinta del castellà''. Aquesta expressió apareix fins a quatre vegades i en cap ocasió surt el nom de "català".
Bauzá segueix així les passes del govern aragonés, que el passat mes de juliol va substituir "català" per "llengua aragonesa de l'àrea oriental d'Aragó" en la nova llei de llengües de l'Aragó.
El dimecres, un dia abans de la publicació del butlletí, el conseller d'Educació Rafel Bosch va fer unes declaracions a Intereconomía on assegurava que tenia la intenció de suprimir la immersió lingüística a les Illes Balears derogant el decret de mínims.
19/10/2012
Un professor de l'IES Terrassa fa mofa a un alumne per parlar català
La Plataforma per la Llengua sospita que l'institut té greus dèficits en el tractament del català com a llengua de docència, especialment en el grau de formació en Gestió Administrativa. L'ONG del català creu inadmissible les actituds contra el català per part de personal docent d'aquest centre. L'entitat creu que l'actitud del ministre Wert envalenteix un sector de professors hostils al català.
La Plataforma per la Llengua ha estat alertada d'una lamentable situació envers la llengua catalana i els seus parlants a l'IES Terrassa. La denuncia prové de l'entron d'un alumne que durant la classe de mecanografia va ser objecte de mofa, quan el professor li va preguntar en veu alta i davant de tota la classe (majoritàriament castellanoparlant) si era <<catalanista>> pel fet de parlar en català. El professor va afegir que atès que el català era la seva llengua materna, l'avaluaría amb major rigor en les llengües de castellà i anglès. Això va provocar que la resta d'alumnes fes costat a l'alumne en qüestió. Tot i que segons afirmen, tenen por a les represàlies del professor en qüestió.
Segons ha sabut l'entitat, a més, altres membres de l'equip docent promouen l'adoctrinament dels alumnes, no només amb el menyspreu a la llengua, sinó també cap als partits que hi donen suport, durant les seves classes.
Segons hem pogut comprovar, de la llista de llibres per cursar Gestió Administrativa a l'IES Terrassa, d'aquest curs 2014-2015, només 2 són en català, (Llibres de text 2014-2015). Fet que, de tractar-se de la totalitat de llibres i materials del curs, incorreria en una il·legalitat ja que segons l'article 11 de la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, s'explicita que el català ha de ser la llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu, inclosa la formació professional. Tanmateix, les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
Des de l'ONG del català creiem que l'actitud hostil del ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, envers la llengua catalana està aconseguint crispar el professorat dels centres catalans. L'actitud del ministre dóna suport als docents més hostils amb el català i això pot fer augmentar les situacions de menyspreu i l'ús partidista de la tasca docent tal com s'ha donat a l'IES Terrassa. Aquestes situacions són particularment tristes atès que s'està utilitzant la justícia espanyola contra el català amb el pretext que el castellà no s'utilitza en l'ensenyament, quan el dia a dia dels centres ens mostra una realitat molt diferent.
Dimecres, 20 de maig de 2015
La Plataforma per la Llengua denuncia Wert a Brussel·les per banalitzar el franquisme
L'ONG del català proposa obrir els procediments judicials necessaris per tal de denunciar a la justícia aquest enèsim cas de banalització d'un règim totalitari.
Arran de les declaracions d'ahir del Ministre Wert en què defensava que la situació del castellà avui a Catalunya és similar a la del català durant el franquisme, la Plataforma per la Llengua ha decidit denunciar el ministre espanyol a les institucions europees per la banalització absoluta del règim totalitari franquista espanyol que suposen les seves declaracions.
En l'àudio difós per alguns mitjans de comunicació, es pot sentir el Ministre Wert dient literalment que "la situació del castellà en el sistema d'ensenyament limitat a un ús no vehicular, és a dir com qualsevol llengua estrangera, era comparable a la situació del català en aquestes èpoques que els agrada tant recordar", en referència al franquisme.
Davant d'aquesta situació, la Plataforma per la Llengua considera indispensable que les diferents institucions democràtiques europees estiguin al corrent d'aquest enèsim cas de banalització d'un règim totalitari efectuat per un Ministre Espanyol. Per aquest motiu, ha decidit enviar al President de la Comissió, al President del Parlament, així com als presidents dels diversos grups parlamentaris del Parlament Europeu, un dossier explicatiu del cas.
QUERELLA JUDICIAL
La Plataforma per la Llengua també proposa a les entitats adherides al Manifest per la dignitat democràtica davant la banalització del nazismed'estudiar la possibilitat d'obrir els procediments judicials pertinents contra el Ministre Wert per aquest cas de banalització del règim franquista. ElManifest per la dignitat democràtica davant la banalització del nazisme compta amb 71 entitats adherides de les quals una és la Plataforma per la Llengua.
Dijous, 14 de maig de 2015
El govern valencià ordena la consulta sobre la llengua de l’ensenyament
El sindicat de treballadors de l'ensenyament (STEPV) alerta que obrirà un conflicte lingüístic inexistent entre les famílies.
El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) ha publicat l'ordre de la conselleria d'Educació que regula el plurilingüisme en l'ensenyament no universitari. L'ordre, que entra en vigor a partir d'avui, és molt qüestionada pels sindicats i per entitats per la llengua perquè inclou, entre més, una consulta als pares sobre la llengua base que prefereixen per als programes d'ensenyament dels centres públics de Primària i Infantil, optant entre català i castellà.
Aquesta consulta es podrà fer de manera telemàtica i no serà vinculant, l'administració la inclourà com un paràmetre més de decisió. Es preveu que la consulta se celebri a principis del 2015. Les avaluacions diagnòstiques, les unitats creades, els llocs escolars vacants en cada programa i la continuïtat dels programes conformen la resta de paràmetres de decisió. L'administració escollirà així el programa lingüístic del centre, tenint l'última paraula.
El sindicat alerta que la consulta 'pot reobrir un conflicte lingüístic on no n'hi ha entre les famílies i també entre les famílies i el centre educatiu del tot innecessari'. Recorden que ja es realitza una consulta en el període d'admissió.
En opinió del STEPV, aquesta nova normativa 'suposa un pas més en l'arquitectura legal (LOMQE, Decret de plurilingüisme, arranjament escolar) per a marginar el valencià a l'ensenyament'.
STEPV afegeix a través d'un comunicat que la consulta no compta, de moment, amb un suport legal. Segons Educació s'havia de publicar una resolució en la qual es regulava el procediment de la consulta, que serà telemàtica, i no s'ha publicat encara. Els centres, tanmateix, estan rebent materials de propaganda en què s'assenyala que la consulta serà el 19 de desembre.
A més assenyalen que 'una consulta per internet no té cap garantia de transparència, ni és gens fiable perquè només la conselleria controlarà els resultats.'
La ILP per a un nou sistema educatiu a Catalunya recull més de 60.000 firmes
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a un nou sistema educatiu a Catalunya ja ha recollit més de 60.000 firmes quan queden dues setmanes per lliurar les signatures, segons han informat els impulsors de la campanya. Així, ha superat les 50.000 necessàries perquè la iniciativa es debati al Parlament.
La ILP reivindica una educació pública gratuïta i en català des de la guarderia a la universitat, reduir progressivament el sistema de concerts, recuperar la "gestió democràtica" dels centres per part dels claustres i la comunitat educativa i destinar un mínim del 6% del PIB a l'educació pública.
Entre les entitats adherides hi ha més de 90 associacions de mares i pares, sindicats i associacions d'estudiants de les universitats i instituts catalans (SEPC, Sindicat d'Estudiants, AEP), organitzacions de treballadors (USTEC, COS, IAC, Assemblea de Docents), moviments socials i veïnals (PAH, FAVB), i candidatures com la CUP, EUiA, Procés Constituent, Barcelona En Comú, Podem Catalunya, SI, i algunes seccions d'ERC i ICV, segons han indicat els impulsors de la ILP.
08/05/2015
Nou cop del PP al català, ara a les Illes
Bauzá segueix les passes de l'Aragó i el País Valencià i amaga el nom de la llengua als documents oficials
Després de la persecució sistemàtica del terme "català" al País Valencià i que el govern Aragonés s'inventés una nova manera d'anomenar la llengua, ara és el torn de les Illes Balears. El govern de José Ramón Bauzá ha començat a utilitzar l'estratègia d'amagar el nom de la llengua catalana i l'ha substituit per "llengua cooficial distinta del castellà".
En la resolució de la convocatòria de subvencions a la indústria cinematogràfica feta en català, que apareix en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) que es va publicar ahir, es fa refèrencia al català com a "llengua cooficial distinta del castellà''. Aquesta expressió apareix fins a quatre vegades i en cap ocasió surt el nom de "català".
Bauzá segueix així les passes del govern aragonés, que el passat mes de juliol va substituir "català" per "llengua aragonesa de l'àrea oriental d'Aragó" en la nova llei de llengües de l'Aragó.
El dimecres, un dia abans de la publicació del butlletí, el conseller d'Educació Rafel Bosch va fer unes declaracions a Intereconomía on assegurava que tenia la intenció de suprimir la immersió lingüística a les Illes Balears derogant el decret de mínims.
19/10/2012
Un professor de l'IES Terrassa fa mofa a un alumne per parlar català
La Plataforma per la Llengua sospita que l'institut té greus dèficits en el tractament del català com a llengua de docència, especialment en el grau de formació en Gestió Administrativa. L'ONG del català creu inadmissible les actituds contra el català per part de personal docent d'aquest centre. L'entitat creu que l'actitud del ministre Wert envalenteix un sector de professors hostils al català.
La Plataforma per la Llengua ha estat alertada d'una lamentable situació envers la llengua catalana i els seus parlants a l'IES Terrassa. La denuncia prové de l'entron d'un alumne que durant la classe de mecanografia va ser objecte de mofa, quan el professor li va preguntar en veu alta i davant de tota la classe (majoritàriament castellanoparlant) si era <<catalanista>> pel fet de parlar en català. El professor va afegir que atès que el català era la seva llengua materna, l'avaluaría amb major rigor en les llengües de castellà i anglès. Això va provocar que la resta d'alumnes fes costat a l'alumne en qüestió. Tot i que segons afirmen, tenen por a les represàlies del professor en qüestió.
Segons ha sabut l'entitat, a més, altres membres de l'equip docent promouen l'adoctrinament dels alumnes, no només amb el menyspreu a la llengua, sinó també cap als partits que hi donen suport, durant les seves classes.
Segons hem pogut comprovar, de la llista de llibres per cursar Gestió Administrativa a l'IES Terrassa, d'aquest curs 2014-2015, només 2 són en català, (Llibres de text 2014-2015). Fet que, de tractar-se de la totalitat de llibres i materials del curs, incorreria en una il·legalitat ja que segons l'article 11 de la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, s'explicita que el català ha de ser la llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu, inclosa la formació professional. Tanmateix, les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
Des de l'ONG del català creiem que l'actitud hostil del ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, envers la llengua catalana està aconseguint crispar el professorat dels centres catalans. L'actitud del ministre dóna suport als docents més hostils amb el català i això pot fer augmentar les situacions de menyspreu i l'ús partidista de la tasca docent tal com s'ha donat a l'IES Terrassa. Aquestes situacions són particularment tristes atès que s'està utilitzant la justícia espanyola contra el català amb el pretext que el castellà no s'utilitza en l'ensenyament, quan el dia a dia dels centres ens mostra una realitat molt diferent.
Dimecres, 20 de maig de 2015
La Plataforma per la Llengua denuncia Wert a Brussel·les per banalitzar el franquisme
L'ONG del català proposa obrir els procediments judicials necessaris per tal de denunciar a la justícia aquest enèsim cas de banalització d'un règim totalitari.
Arran de les declaracions d'ahir del Ministre Wert en què defensava que la situació del castellà avui a Catalunya és similar a la del català durant el franquisme, la Plataforma per la Llengua ha decidit denunciar el ministre espanyol a les institucions europees per la banalització absoluta del règim totalitari franquista espanyol que suposen les seves declaracions.
En l'àudio difós per alguns mitjans de comunicació, es pot sentir el Ministre Wert dient literalment que "la situació del castellà en el sistema d'ensenyament limitat a un ús no vehicular, és a dir com qualsevol llengua estrangera, era comparable a la situació del català en aquestes èpoques que els agrada tant recordar", en referència al franquisme.
Davant d'aquesta situació, la Plataforma per la Llengua considera indispensable que les diferents institucions democràtiques europees estiguin al corrent d'aquest enèsim cas de banalització d'un règim totalitari efectuat per un Ministre Espanyol. Per aquest motiu, ha decidit enviar al President de la Comissió, al President del Parlament, així com als presidents dels diversos grups parlamentaris del Parlament Europeu, un dossier explicatiu del cas.
QUERELLA JUDICIAL
La Plataforma per la Llengua també proposa a les entitats adherides al Manifest per la dignitat democràtica davant la banalització del nazismed'estudiar la possibilitat d'obrir els procediments judicials pertinents contra el Ministre Wert per aquest cas de banalització del règim franquista. ElManifest per la dignitat democràtica davant la banalització del nazisme compta amb 71 entitats adherides de les quals una és la Plataforma per la Llengua.
Dijous, 14 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada